El ciberassetjament

Parlem de ciberassetjament quan, de forma reiterada, algú rep agressions d’altres mitjançant suports mòbils o virtuals. No és necessària la presència de la persona agredida per dur a terme l’agressió.

N’hi ha de diversos tipus:

•       Provocació incendiària (insults i missatges vulgars)
•       Fustigació (s’envien fotos, vídeos o virus humiliants)
•        Denigració (distribuir informació en to despectiu)
•        Assetjament públic (filmar i difondre vídeos de vexacions)
•        Exclusió social (es priva l’accés a algú)
•        Suplantació de la personalitat (fer-se passar per un altre)
•        Difamació i joc brut (enganyar a una persona per passar-li informació d’un altre)

Una altra forma d’assetjament és el sexting, que consisteix en difondre o publicar continguts sexuals produïts per una persona enviada a una altra de manera confidencial.

Hi ha dos fenòmens del mal ús de les tecnologies.

• Grooming: Conjunt d’estratègies que desenvolupa un adult per guanyar-se la confiança d’un menor a través d’Internet amb la finalitat d’obtenir concessions de tipus sexual.
•  Ciberassetjament, que l’hem definit anteriorment.

Les tecnologies aporten avantatges a no ser que se’n faci un ús inadequat. Quan les persones no són conscients del risc d’aquestes poden aparèixer problemes com addicció, vulneració de drets...

La llei orgànica diu que els principis de l’educació han de ser la prevenció de conflictes i la resolució pacífica d’aquests així com la no violència en tots els àmbits de la vida.

La majoria de víctimes presenten conductes observables comuns. Cal estar atents als diferents indicadors per detectar els casos de ciberassetjament, n’hi ha de quatre tipus:

•        Físics
•       Conductuals
•        Emocionals (inseguretat, manca d’autocontrol...)
•        Per part dels companys (bromes desagradables, missatges insultants...)

Existeixen una sèrie de propostes d’actuacions amb l’alumne/a ciberassetjador/a i altres alumnes seguidors:

•  Mesures de detecció: qui és o són els assetjadors.
• Mesures de control: deixar clar que aquest acte tindrà conseqüències.
•   Responsabilitats: assumir les pròpies accions i castigar de forma individual (supervisat per un adult)
•  Mesures correctores cautelars: es podrà expulsar a l’alumne agressor / assetjador de tres a vint dies, o podrà anar a classe però no se li permetrà participar amb el seu grup. La direcció del centre ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta que es pugui percebre de forma penal.
•   Mesures educatives: assessorament a càrrec del professorat en temes de convivència.

 Totes les actuacions es realitzaran amb la màxima confidencialitat. 

Actuacions amb l’alumne:

•  Mesures de protecció i seguretat.
•  Observació específica.
•    Mesures organitzatives de tot el personal del centre.
•    Mesures específiques.
•   Assessorament en conductes de ciberprotecció per part del professorat especialista en àrees TIC.
•  Assessorament a càrrec del professorat orientador i tutoria en conductes que facilitin respostes assertives.
• Acompanyament per part de l’equip docent, tutor, orientador...
•  Valoració de la necessitat de suport i tractament terapèutic.

Actuacions amb la família:

•   Intervenció amb la família de l’alumne ciberassetjat. Mantindre informades a les famílies i donar-los-hi recolzament.
•   Intervenció amb la família de l’alumne ciberassetjador. Informar de la gravetat del problema i demanar la seva col·laboració.
• És adequat mantindre reunions periòdiques per a fer un seguiment de la situació.

Actuacions amb el grup classe:

• Tolerància
• Analitzar i seguir les relacions dins del grup classe.
• Crear un clima de rebuig al ciberassetjament.
•  Evitar el tòpic de “xivato” a aquells que ho denuncien.
•  Ajudar-se mútuament.
•  Competència social.
• Gestió positiva de conflictes.
• Treballar l’assertivitat a través de les habilitats socials.
• Fomentar l’expressió d’emocions (empatia).
• Cohesió de grup.
• Treballar les guies de prevenció.

Com a conclusió creiem que és important tractar aquest tema a l’aula per a que els alumnes prenguin consciència del ciberassetjament, dels perills que aquest comporta i de les conseqüències que li repercutiran a l’assetjador. 

El mobile learning i apps educatives

És evident que les noves tecnologies (ara potser ja no tan noves, són més actuals que una altra cosa) estan presents en el nostre dia a dia. Tinguem l'edat que tinguem, sigui quina sigui la nostra professió, etc. Perquè abasten des de les televisions, que estan a les cases de les persones grans fins als nens més petits, que utilitzen amb una facilitat sorprenent qualsevol aparell electrònic que els posem a les mans (Smartphones, tablets...). 

Per aquesta raó, és important que l'educació s'actualitzi i introdueixi les TIC com una eina més per ensenyar. Podem destacar el Mobile Learning, ja que pot ser molt útil per fer d'una metodologia educativa. La seva utilitat és la de potenciar la capacitat creativa dels nostres alumnes, que aprenguin a relacionar conceptes, que tot i estar fora de l'aula, el mestre i l'alumne puguin estar sempre en contacte, igual que ens podem comunicar amb els mateixos companys de la classe o amb qualsevol persona de qualsevol part del món. 

Però si decidim introduir les noves tecnologies en la nostra ensenyança, tenim el deure d'estar formats especialment per això, estar al corrent de les seves actualitzacions i utilitzar-les nosaltres també per al nostre dia a dia. Per tant, podríem dir que és necessari que ens anem formant contínuament en aquest aspecte, perquè si volem que els nostres alumnes aprenguin a través d'aquesta eina, tenim l'obligació de saber-les utilitzar correctament. 

Els alumnes també hauran d'aprendre a utilitzar-les correctament. Sí, han nascut amb una pantalla a la cara i saben fer servir més que ningú aquests aparells, però ens referim a què han d'entendre quan han d'utilitzar l'ordinador per jugar o entretenir-se i quan l'han d'utilitzar per a fer la feina de classe. Aprendre a no distreure's jugant als videojocs mentre fa la feina, o estar al Facebook, etc. 

Aquest aprenentatge està a les seves mans i a les nostres, que els haurem d'ensenyar a prioritzar quan toca treballar i quan toca jugar. 

Quina repercussió econòmica tindrà? Els nens que tinguin recursos, podran portar el seu aparell electrònic, però els que tinguin més dificultats, se'ls hi cediran aquests aparells. També, tindrem la possibilitat de tenir un material escolar de millor qualitat i tenir més capital pels aparells institucionals. 

En definitiva, creiem que és un bon mètode i una bona eina, si la sabem utilitzar bé tots: els professionals docents i els alumnes.

Digital Storytelling

El Digital Storytelling consisteix en explicar una història mitjançant recursos digitals (fotografies, vídeo, vinyetes, àudio...).

Gràcies a l'avenç de les noves tecnologies, s'ha pogut desenvolupar aquesta forma de narrar històries d'una forma més dinamitzada.

Hem escollit aquest exemple on veiem recollits tots els elements que formen part del "Digital Storytelling". Entre aquests podem trobar: 

 - Uns objectius on queden fixats els resultats que volem transmetre.

 - Una narració que expliqui mitjançant bafarades la història que volem explicar. 

 - Intentar arribar emocionalment a les persones que miren la nostra narració.

 - Els mitjans necessaris per poder crear i explicar la història (àudio, imatges, vinyetes...)

 - Finalitat moralitzadora

 - Es busca explicar una història a la vegada que entretingui al receptor. 

Creiem que és una bona forma de transmetre una història i diferent del que hem estat utilitzant fins a l'aparició de les noves tecnologies. Amb l'homogeneïtat de tots els elements que la formen, aconseguim entretenir als possibles receptors d'una manera més dinàmica, divertida, lúdica, innovadora, etc.


El nostre StoryBoard tracta d'una història d'un nen que no té amics, ja que és sord, però un dia, una nena decideix fer-se amiga seva. Ja que no poden parlar, busquen una alternativa per comunicar-se, i així, poden jugar i passar-s'ho d'allò més bé, igual que els altres nens! 
       
Amb aquesta petita història, volem demostrar que si volem i ens ho proposem, l'amistat no ha de tenir ni límits ni barreres. Bé, de fet, és tot gràcies a la capacitat comunicativa que estem disposats a demostrar. 

A continuació, presentem el nostre StoryBoard en vídeo i en imatges: